“Esta señora es una guarra y una puerca”

Estem massa acostumats a l’insult per l’insult. Que en la política tot s’hi val. I a que determinats mitjans de comunicació, emparats en el dret a la llibertat d’expressió, facin de la desqualificació seva matèria primera. I no, per aquest camí no.

El cèlebre programa de Interecomía “El Gato al Agua” recollia els insults més denigrants i grolleres a una consellera. A un càrrec públic. Però, sobretot, a una persona. Eduardo García Serrano es va quedar a gust al insultar amb una total absència de vergonya a la consellera de Sanitat del govern català, Marina Geli. Meuca, guarra i truja van ser els apel·latius.

Un exemple del que es cou en el que molt encertadament Antoni Gutiérrez-Rubí va qualificar com la Trinxera Digital Terrestre: aquest espai a l’opinió que ha obert la TDT al nostre país. El lloc per a què les opinions més ultres es converteixin en dogmes. L’espai per a que el que diuen quatre exacerbats entrin en l’agenda mediàtica i política.

I així ens va. És una vergonya que puguin fer aquests apel·latius amb total impunitat. És menyspreable i vomitiu. Ara és el torn de Geli, però també emparats en el dret a la llibertat d’expressió aquesta cadena menysprea a col·lectius de manera sistemàtica. Menyspreu i insult com a arma, suposadament, informativa.

Exigim responsabilitat als nostres polítics. Especialment en temps de crisi. Però també l’hem de exigir als mitjans. Als que han d’escrutar la tasca dels polítics. I no, així no es fa.

Tristesa, vergonya i fàstic, profund fàstic, és el que sent un a escoltar aquestes declaracions. Els exigiria una disculpa, però, per a què, si ells estan per sobre de tot?