Comentaris a: Les 20 millors pel·lícules polítiques

Per: XF

XF — Wed, 20 Feb 2013 17:37:16 +0000

Hola, jo n’afegiria unes quantes més:

Rumores de Guerra/The fog of war
El Hundimiento/Der Untergang
1984
Gandhi
The Big One (Michael Moore)

Salutacions cordials, XF

Per: Nuria

Nuria — Thu, 15 Nov 2012 14:34:45 +0000

M’encanta aquest post, si vols més cinema polític et recomane que visites la nostra secció de cinema polític http://gritopolitico.es/category/cine/ on la nostra companya Grita Garbo ens presenta uns cicles de cinema polític molt interessants

Per: El discurs del Rei (The King's Speech) | E-Campanya

El discurs del Rei (The King's Speech) | E-Campanya — Fri, 07 Jan 2011 20:02:39 +0000

[...] Més enllà de la gran actuació de Colin Firth, una ambientació excel·lent, bon ritme i un bon guió, “The King’s Speech” farà les delícies de molts lectors d’aquest bloc per les referències al valor de la paraula, a la necessitat de comunicar alguna cosa més que missatge en un discurs i el poder del llenguatge no verbal. Per això, aquest film és imprescindible i hauríem afegir-lo a la llista de les 20 millors pel·lícules polítiques. [...]

Per: YuriBCN

YuriBCN — Wed, 02 Jun 2010 05:08:49 +0000

“The Candidate” de Michael Ritchie, amb Robert Redford, segur que haurà inspirat també The West Wing

Per: Albert Medrán

Albert Medrán — Mon, 31 May 2010 12:49:28 +0000

Moltes gràcies Oriol!! Bona selecció la teva, també!

Per: Tweets that mention Les 20 millors pel·lícules polítiques | E-Campanya -- Topsy.com

Mon, 31 May 2010 08:39:54 +0000

[...] This post was mentioned on Twitter by . said: [...]

Per: Carles

Carles — Mon, 31 May 2010 08:25:48 +0000

Bona selecció company. De temàtica política, jo probablement hi afegiria “The hunt for Red October”, “Land and freedom” de Ken Loach i la potentíssima “Utomlyonnye solntsem” (cremat pel sol) de Nikita Mikhalkov.

Per: Oriol Lladó

Oriol Lladó — Mon, 31 May 2010 07:35:02 +0000

Bona selecció! No n’hi treuria cap. Però potser n’hi posaria unes quantes més: El joven Lincoln, de John Ford i una del mateix genial director, The Last Hurrah, amb Spencer Tracy, una peli molt oblidada que descriu el final de la política ‘personalista’ per la ‘professionalitzada’. D’altra banda… i el Tercer Home de Carol Reed? No et sembla que l’escena de la Noria en la qual Orson Welles parla d’aquells puntets (persones!) que es veuen des de l’alçada. Una metàfora de la deshumanització que portarà al nazisme.

També alguna de Billy Wilder (1,2,3 o Berlin Occidente), de Lubitsch (to be or not to be…)…

Curiós que hagis ‘passat’ de Costa Gavras (ha envellit malament…).

Salut!