El passat 8 d’abril, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va presentar a Madrid el seu llibre #Política2.0. Com sabeu, vaig tenir l’honor d’intervenir durant l’acte que es va celebrar al Centre Cultural Blanquerna al centre de la capital espanyola.

A continuació, us deixo amb un vídeo del Centre amb fragments de les intervencions del president i la meva. Sota el vídeo, la transcripció de la intervenció.

Això d’Internet va de vendre galetes.

Per què dic això? Perquè em sembla que l’exemple d’una nena Scout de Carolina del Nord, a Estats Units és perfecte per entendre de què va això d’Internet.

Imagineu veure a una nena de 8 anys. Amb la seva pell ben blanca, rossa i amb uns grans ulls brillants mirant a la càmera domèstica.

Amb uns ulls com plats, tant brillants com les seves insígnies.

I amb el seu somriure mancat de dents, anunciar que ens demana ajuda perquè vol vendre més galetes que ningú. En vol vendre 12.000 caixes.

El vídeo es puja a Internet i un any més tard aquesta acció d’una nena de 8 anys suposa que es venguin 700 milions de dòlars en galetes de les Girl Scout. Per Internet!

Una nena va entendre de què anava això d’Internet: de posar en contacte a la gent.

Internet, no va de saber-ne massa. No es tracta de ser un gran gurú.

El què importa és entendre de què va això.

I Internet té molt de sentit aventurer. De prova, de risc. De sensació que tot està per fer, que tot és possible.

Un esperit de Scout que el president Benach comparteix amb aquesta nena. No oblidem que va ser creador d’una agrupació d’escoltes a finals del 70.

Segurament això ha marcat el caràcter del president i, per què no, també d’aquest llibre. Perquè #Política2.0 relata les ganes d’aconseguir que la política entengui de què coi va això d’Internet. I ho ha aconseguit.

#Política2.0 és un bon llibre per entendre moltes coses que passen al nostre voltant. Per entendre, en essència, de què va això d’Internet.

I en concret, una reflexió sobre el què passa quan Internet i política es troben pel camí.

El president no dubta en definir aquest canvi com una autèntica revolució. Ho estem vivint.

Hem canviat la manera de fer moltes coses de la nostra vida diària. I dins d’aquest procés, també ha d’empènyer la política a un canvi.

No és per menys. La política viu uns moment delicats. Alguna cosa no rutlla quan qui ha de decidir el futur de la nostra societat es percep com un problema. Així ho mostra el CIS en baròmetres recents.

Altres dades tampoc són optimistes:

7 de cada 10 catalans creuen que el que fan els polítics, ho fan en benefici propi.

Gairebé 8 de cada 10 catalans pensen que els polítics no tenen en compte el què pensa la gent.

Però quan descobrim el què realment fan i diuen els polítics, tot això hauria de canviar.

Per això, la #Política2.0 que Benach relata en les pàgines del seu llibre son necessàries per entendre el què podem fer per acabar amb aquesta situació.

El llibre és també un toc d’alerta: la solució a aquests problemes no vindrà des de la manera tradicional de fer les coses.

La política està al bell mig d’una revolució que no acaba d’entendre, però que començarà a veure la llum gràcies a reflexions com la del president.

Acceptem-ho: aquesta revolució no passa als carrers. No hi ha barricades. Però els seus efectes es noten dia a dia. I això és apassionant.

Especialment pels ciutadans, que estem descobrint com podem fer arribar la nostra opinió a aquells que ens representen.

Gairebé 6 de cada 10 catalans creuen que no poden influir en el què fan els polítics. Amb Internet ho podem canviar.

Tenim en les xarxes, en Twitter, en Facebook, en els blocs, en els fòrums, i en tot allò que vindrà una oportunitat per dignificar la nostra democràcia.

I això us ho dic convençut, amb els ulls brillants com la nena Scout. I, de fet, així ens ho diu el president al llarg del llibre.

Aquest és un llibre valent, perquè apostar per aquest canvi no sempre és ben rebut. No sempre s’entén. La por és el gran enemic d’aquesta revolució.

Hi ha polítics que tenen por al poder de les xarxes.

Potser és la mateixa por que tenia el meu pare, un botiguer com tants hi ha al nostre país, quan es negava a obrir la seva botiga a Internet. Avui ja s’ha fet amb una blackberry per no perdre de vista cap comanda.

#Política2.0 ha de servir per fer veure a aquells que encara tenen por i recança sobre l’ús d’Internet a la política, que els beneficis per la societat.

Especialment en un moment com el que vivim.

A #Política2.0 trobem moltes pistes sobre quins són els beneficis d’aquesta nova manera d’entendre i viure la política.

La política 2.0 acosta als ciutadans i als polítics. Ens posa en contacte.

Fem de la conversa el principal valor. Ens aportem valor. Per exemple, el president Benach no ha dubtat en donar veu a moltes de les persones amb les que conversa al seu llibre.

I ho fa amb el llenguatge típic de la xarxa. Amb les formes pròpies de la xarxa: l’enllaç.

Perquè aquesta és la idea que hem de retenir de la política 2.0: el contacte.

Ens posem en contacte, ens apropem. I gràcies a això, els ciutadans i els polítics aconseguim més informació.

Arribem a saber què fan els nostres representants i per què ho fan. El Parlament, el Congrés dels Diputats, el Senat o el nostre ajuntament no ens queden tan lluny com abans.

I els nostres representants saben de les nostres preocupacions.
Dels nostres neguits.
De les nostres opinions.
Poden fer pedagogia d’aquells temes, grans i petits, que a vegades s’escapen del mitjans.

Però és sobretot la transparència que aquest contacte i aquesta major informació aconsegueixen la que hem d’alimentar.

La transparència és necessària en un sistema democràtic i les eines que Internet ens posa a l’abast han de cobrir una de les mancances més clares del nostre sistema.

Els nostres polítics, en definitiva, rendeixen comptes d’una manera més directa davant dels ciutadans.

Perquè són precisament aquests tres punts els que ens permetran aconseguir de la nostra, una societat més virtuosa i més pendent del què realment importa.

Creiem que als catalans no ens interessa la política, però en realitat, a la meitat de la població sí que ens interessa. La política 2.0 ha d’aconseguir que la virtut cívica dels ciutadans, de tots nosaltres, es posi en valor.

El president cita a Bruce Springsteen quan introdueix aquesta nova manera de fer i entendre la política. Li ve al cap la cançó Livin’ in the future. I sí, president, estem vivint en un futur que molts creien que no arribaria però que ja és una realitat.

Un Rising, per seguir citant al Boss, de la gent que volem estar més a prop dels nostres representants i d’aquells representants que no han perdut de vista la seva voluntat de servei.

Aquest llibre marca com pocs un camí que hem de seguir. I ho fa amb un caràcter propi perquè aquest llibre no ve de l’Acadèmia, ni del món de la comunicació. Ni del dret o de la filosofia: és un llibre escrit des de la política.

I escriure aquestes idees des de la política té riscos evidents. Qualsevol lector es podria preguntar: i què has fet tu? Com has canviat això? La resposta és evident, avui tenim un Parlament més obert que mai a la ciutadania.

No sóc un scout. Però puc imaginar la sensació que deuria tenir el president a mesura que anava fent camí en fer del nostre, un Parlament obert i participatiu.

Sempre he tingut curiositat per saber com era aquell primer parlament, aquelles Corts Catalanes medievals que eren un model per a les Corts d’Europa. Incloses les angleses i les franceses.

Avui, no necessito viatjar amb la meva imaginació per saber que el Parlament de Catalunya és un model.

Fa pocs dies al Parlament es commemorava el 30è aniversari de la seva restauració. I per primer cop en la nostra història, els ciutadans vam poder participar a través de la web del Parlament.

Avui, gràcies a Internet, a les xarxes, ens podem sentir la política més nostra que mai.

Avui, el risc i l’aventura ens han dut fins aquí. A presentar un llibre que conté reflexions necessàries però, sobretot a una història d’èxit al darrere posant-les en pràctica.

Gràcies, President Benach, per haver liderat aquest canvi. Un agraïment que cal fer extensiu a tots els diputats i diputades que no han tingut por i han seguit el mateix caràcter emprenedor del seu president. De fet, permeteu-me la llicència esportiva: aquests diputats són una mica com Messi, el primer jugador 2.0, que comparteix, que aporta. De fet, molts contraris marxen contents per haver estat marcats per Leo. Com els diputats, que encara que difereixin, es d’agrair que puguin debatre i compartir.

Però no ens aturem. Garantim l’accés de tothom a les noves tecnologies. Fem pedagogia davant d’aquells que només en denuncien el seu mal ús. Lluitem per una xarxa per a tots. Lluitem contra la por i fem vèncer la llibertat.

Continuem el camí. Aquest llibre és un far d’aquest camí. Tinguem l’esperit emprenedor, aventurer i ambiciós per a recorrer-lo.