Al mal torero, fins i tot les banyes el molesten

En comunicació, de vegades la paraula és el menys important. Un gest de la teva parella pot ser més efectiu que un “avui no, carinyo”. Una mirada del teu cap pot ser més reveladora que el més gran dels elogis. I una foto pot dir més que mil declaracions públiques. Fins i tot quan parlem de temes amb tantes arestes com el Tribunal Constitucional i el recurs de l’Estatut.

Molt s’ha parlat de la sentència i les seves deliberacions al llarg d’aquests tres anys llargs que van camí de ser ja quatre. S’ha parlat a la premsa, gràcies a les interessades filtracions, però poc en boca dels seus protagonistes. Fins i tot en els moments de més tensió -l’editorial conjunt de la premsa catalana o la reacció a la no sentència fa només uns dies-, els membres del Tribunal no han interferit amb declaracions que poguessin avivar el foc.

Fins aquesta setmana. La presidenta del TC va denunciar les pressions intolerables a la institució i va demanar respecte … encara que el missatge d’un canvi d’actitud en l’alt tribunal no ve d’aquestes paraules. Ve d’una foto.

Mentre a Catalunya es busca la manera d’articular una posició unitària i es fa el possible i l’impossible per acabar amb l’anòmala situació de tenir a diversos dels seus membres ocupant una cadira que ja ha caducat, a Madrid el Tribunal endureix les seves posicions. I per a això, les filtracions i els avisos, les paraules dels rumors no són tan forts com la foto dels tres magistrats clau per a aquesta sentència i per a la més que probable reinterpretació del sistema autonòmic.

Una foto diu més que tot el que s’ha dit fins ara. El nou ponent de la sentència, el magistrat conservador Guillermo Jiménez, el progressista que va votar en contra de la ponència de Pérez Vera, Manuel Aragón i el magistrat Ramón Rodríguez Arribas, junts als toros. Cigar en mà, veient la cursa des del carreró de la Real Maestranza de Sevilla. Junts a la Fiesta Nacional. Un missatge més efectiu que les alertes de la presidenta.

Des de Sevilla -Juliana deia que serà des d’Andalusia des d’on es freni una altra vegada el desenvolupament de l’autogovern-, presenciant el que el Parlament català vol prohibir. Una foto que comunica més que mil discursos.

Quan hi ha toros no hi ha toreros, i quan hi ha toreros gairebé mai hi ha toros. I sembla que el Tribunal vol agafar, per fi, el toro per les banyes. I sembla que hi haurà estocada. I de les bones. Una altra cosa serà que l’Estatut es comporti com un Miura i intenti no deixar-se doblegar fàcilment … encara que als catalans, ja ens han torejat bastant.