El que saben les Girl Scouts
“Hola, em dic Wild A. Freeborn i necessito comprar algunes galetes perquè en vull vendre 12.000 caixes “. Quan Wild, una nena de vuit anys resident a Carolina del Nord va llançar aquest missatge a YouTube fa poc més d’un any, s’intuïa que alguna cosa estava canviant -i de forma molt profunda- en la societat americana. Una nena de tan sols vuit anys entenia que tenia a la seva disposició una via més per aconseguir el seu objectiu: ser la girl scout que més galetes venia.
Si Internet acompanya en el dia a dia a aquesta generació de nadius digitals, per què no hauria de fer-ho en una de les tradicions nord-americanes més comunes? Si Internet els ajuda a fer els deures, per què per a aconseguir els seus objectius?
El precedent creat per Freeborn va ser una autèntica revelació. Encara que el vídeo es va retirar de YouTube (el què veieu n’és una reproducció, no és la font original), l’aposta d’aquesta nena ha dut a diverses associacions de Girl Scouts a plantejar la possibilitat de fer d’Internet un efectiu canal de venda. No anaven desencaminats: què passa quan aquestes mateixes nenes de 11 anys se’n adonen que tenen altres poderoses eines per vendre les seves galetes? La resposta és sorprenent: mouen anualment 700 milions de dòlars en comerç de galetes online.
Ho hem vist desenes de vegades en el cinema i la televisió. Una de les tradicions nord-americanes que mostra als nens i nenes passant el seu temps lliure i formant-se en valors en els Boy Scouts i Girl Scouts. Nenes que recorren el veïnat, porta a porta, oferint galetes amb l’objectiu de recaptar fons per a accions benèfiques. Un ensenyament des de tendra edat de la importància del màrqueting directe, sense dubte. No és estrany que els mateixos subjectes que la mantenen any a any trobin en Internet una clau de present.
Aquestes nenes han dut la batuta. Han entès que els social media són útils per aconseguir el seu objectiu i han posat el seu afany per dur a la Xarxa seva manera tradicional de vendre galetes.
En realitat aquest article hauria de tenir un títol més llarg: el que saben les Girl Scouts i encara no han après molts polítics, molts directors de comunicació de partits i candidatures. Perquè encara que sembli estrany, l’exemple de les nenes americanes, amb el seu uniforme i les seves galetes, tenen molt a ensenyar-nos. Encara que la seva edat destil·li innocència i candidesa, no és innocent la seva aposta. Tampoc és innocència quedar-ne al marge. Internet apropa la política als ciutadans. I els ciutadans a la política. Qui baixa del carro, el que prefereix veure-ho tot des del despatx -ja fa temps que alguns van deixar de trucar a la porta com les nenes amb les seves galetes-, fa passos decisius cap al seu propi abisme. Que n’aprenguin de les Girl Scouts.
