Laporta, gol en pròpia
Si, tal com afirmava McLuhan, el mitjà és el missatge, el de Laporta no deixa de ser un missatge tan indefinit com el seu nou mitjà . De fet, un missatge tan indefinit com la seva pròpia postura. Perquè després de mesos de marejar (i seguir marejant) la perdiu, el mitjà ha tornat a ser el missatge, encara que segurament no el desitjat.
La web personal de Joan Laporta va iniciar el seu camà amb una caiguda del servidor. Sense dubte, fruit de l’interès despertat per una intel·ligent campanya d’expectatives que fa mesos que gestiona amb la seva estranya ambigüitat: clar per dir certes coses, però no prou per anar amb tota la veritat de cara. El servidor va patir d’aquesta fam que semblen tenir milers de persones fora i dins de Catalunya per conèixer els plans exactes de Laporta. És a dir, escoltar d’una vegada per totes que sÃ, es presenta a les eleccions i de la mà de qui.
El servidor de la nova web de Laporta -un error tècnic el pot patir qualsevol, però no pots fer que tots els teus deixebles vagin a la muntanya i després no obris el miracle dels pans i els peixos- s’ha convertit en la imatge més clara de el seu propi missatge: falla. No està a l’altura quan se’l necessita. El missatge enviat avui per Laporta no deixa de ser la mateixa retòrica de sempre amb la mateixa finalitat de sempre. El president del Barça demana unir esforços per a la independència de Catalunya, però sense explicar ni el com ni amb qui. Un missatge que produeix el mateix efecte que aquesta caiguda del servidor: després de l’espera, el gerro d’aigua freda. El coitus interruptus.
En molts cercles de la polÃtica catalana el fantasma de la irrupció de Laporta al Parlament aquesta tardor es veu en un sentit i en un altre. Per a molts, la carrera de Laporta en polÃtica s’assemblarà a la de l’PI, el partit que als 90 va acabar polÃticament amb Rahola i Colom (encara que aquest últim, després de passar per ERC i el PI ha trobat recer a CiU). Per a altres, serà un huracà polÃtic que els situarà com a tercera força al Parlament. Però si Laporta acaba fent tot igual, potser la seva participació electoral ens acabi deixant freds.
De moment, Laporta ens deixa una declaració d’intencions. Vol la independència i vol actuar, encara que no especifica com. Vol parlar amb la gent, però en la seva web només ens demana el correu (que serà un puntal, segurament, de no campanya). Vol començar una nova via, però ho fa amb gairebé tant obscurantisme com els polÃtics tradicionals. Diu voler el bé del paÃs, però per a molts això fa olor d’oportunisme i egoisme. Això no ha fet més que començar, però el mitjà és el missatge i el missatge enviat avui és més un acte de fe que una proposta seriosa.
març 2nd, 2010 at 10:03 am
Quanta raó tens. no m’agrada l’actitud que està tenint, d’oportunista ansiós.
Estic decebut, doncs el tenia per un bon president del Barça.
Llà stima…
març 2nd, 2010 at 10:23 am
Els fidels estan trempats, però té prou fidels? Quants en són? En quins parà metres està ben posicionat? Quins són els seus punts forts? On pot eixamplar la seua base?
Massa preguntes per un experiment poc definit.
març 2nd, 2010 at 1:44 pm
Aixà és Cento. De fet, no deixo de pensar en el teu post del “Give me numbers”…
març 2nd, 2010 at 7:00 pm
Comença la seva carrera polÃtica amb una mentida: 6.000 visites per minut són 8.640.000 en un dia. Poc creïble.
I encara que fos aixÃ, un servidor de 500€/mes aguanta una cà rrega de 100 hits per segon perfectament.
Per cert, és de dretes o d’esquerres? Creu en l’intervencionisme polÃtic o en la llibertat de les persones?
O és que només és independentista?
març 4th, 2010 at 7:59 pm
Està clar que un no pot dedicar-se a la politica. Laporta encara no ha començat… i ja es tiran a sobre d’ell. Que es posicioni!!! però si encara no sap si es dedicarà a la politica… Si la web no rebés visites, molt malament perque no les rep, i si les rep molt malament perque en rep massa i es cau el servidor. No ho havia previst!!! Es molt fà cil criticar a qui comença i no té ni aparell ni estructura. S’hauria de tenir el bon gust de criticar a qui ja gasta fortunes en assessors, de premsa, de comunicació… A qui destina després subvencions i fa estudis que en moltes ocasions guanyen aquests assessors…
març 5th, 2010 at 8:32 am
[...] que segueixi al front, si tot segueix a aquest ritme, podria ser el pròxim president. Com diria Laporta, ¡al [...]