El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha decidit que les potencialitats de la web 2.0 i la comunicació online han de ser un canal vàlid per donar a conèixer als nombrosos i complexos públics objectiu la seva tasca. I realment, no ho tenen fàcil.

Si hi ha alguna cosa complexa en una administració és, juntament a la sanitat ia la policia, l’educació. Milers de treballadors amb sensibilitats molt diferents (personal d’administració, docents d’escoles grans, d’escoles petites. De les grans ciutats i dels recòndits pobles). Però també milers de famílies que dia rere dia confien l’educació dels seus fills als treballadors d’aquesta administració. Davant d’aquest panorama, el repte al que la conselleria havia de fer front no era fàcil. I la solució plantejada, més que agosarada, és hàbil.

Hàbil i positiva. Sense grans pretensions i amb humilitat, la conselleria es planteja aprendre conversant i les primeres experiències els han mostrat que hi ha interès. Fins i tot necessitat. Interès i necessitat per trobar un espai per conversar.

Tot això ho vam poder veure en una reunió al Departament a la qual vam ser convidats diversos blocaires de camps ben diferents (la comunicació, la política, l’assessoria, docents …), però que compartim la passió per les noves formes de comunicació.

Els camins mai són fàcils. Menys quan tenim una administració inspirada en el segle XIX, amb polítics del segle XX i necessitats pròpies del XXI. Per això, encara és aviat per avaluar l’aconseguit en aquestes primeres setmanes de funcionament dels canals posats en marxa, per a mi el valor de la reunió de l’altre dia està en l’actitud.

Francesc Grau es fa ressò en el seu bloc de la conversa en petit comitè que vam mantenir alguns de nosaltres després de finalitzar l’acte. Crec que el més rellevant de la reunió és l’actitud i la voluntat, especialment del cap del departament, el conseller Ernest Maragall.

No és habitual veure un responsable polític prendre cartes en l’assumpte i fer-ho d’una manera tan transparent, directa. Però sobretot humil. Aquesta humilitat necessària per admetre una debilitat i fer tot el possible per aconseguir-la a oportunitat.

Precisament, serà aquest caràcter heterogeni dels públics el que posarà en més dificultats a l’estructura dissenyada. Altres qüestions van aparèixer en el debat que també tindrà la seva importància (especialment el paper dels directius de la conselleria en la signatura de posts i comentaris), sense oblidar la qüestió de fons: com ser líders d’un camp que és el gran desconegut en tants centres.

Per això, m’agrada que el Departament d’Educació vulgui educar amb el seu lead by the example. Els centres escolars han de veure en les noves formes de comunicació una oportunitat i no un destorb o un temor. Això ho saben bé a Via Augusta. De fet, durant tota la reunió em va venir al cap una reflexió imprescindible d’Adolfo Corujo sobre la resistència inexistent dels grans responsables en les companyies a l’hora de prendre decisions relacionades amb Internet. Ni a l’empresa és tan estrany que els presidents o CEO apostin pel medi com a mitjà estratègic, ni el va sent en l’Administració, com mostra Maragall.

Seguirem expectants l’evolució d’aquests canals. Té grans reptes a superar.

Twitter

Blog

YouTube