La història del president brasiler és un relat de superació i aspiració. El mateix relat que té avui Brasil, un dels països més dinàmics d’Amèrica Llatina que està marcant el seu camí de creixement i progrés. I a més, s’està encaminant amb pas decisiu a ser una de les potències econòmiques mundials.

2009 ha estat un any dolç per al Brasil. I per a Lula. Si quan el president arribava al poder el 2003 afirmava “E eu, que durante tantas vezes fui acusado de não ter um diploma superior, ganho o meu primeiro diploma, o diploma de presidente da República do meu país.”, Aquest any el seu país ha guanyat un dels grans diplomes mundials: organitzar els Jocs Olímpics de 2016.

És molt destacable observar com una persona humil com Lula va aconseguir emmudir el món sencer amb la seva defensa de la candidatura de Rio de Janeiro, demostrant que la gestió de les emocions és clau en comunicació, és necessària per a persuadir i és una cosa gairebé obligatòria per a convèncer.

Lula té per davant els dos últims anys del seu mandat. Dos anys per a fer real la seva missió: “Si al final del meu mandat, els brasilers poden esmorzar, dinar i sopar cada dia, llavors hauré fet la missió de la meva vida”.