Els polítics solen estar molt acostumats a parlar en públic i dirigir-nos algun discurs. És, sens dubte, la seva eina de treball. Però no tots ens enfrontem al repte de dirigir unes paraules de forma habitual. I a vegades, quan és necessari fer-ho, un no sap com fer-ho.

Quan sabem amb antelació que haurem de dirigir-nos a un auditori, la cosa és una mica més fàcil: tindrem temps per escriure el discurs, assajar, etc. Fins i tot testejar-lo davant d’algú per poder observar la seva reacció. Sempre és difícil enfrontar-se a un públic -per petit que sigui-, però un discurs escrit ens dóna molta seguretat. Però, què passa quan estàs en una festa i algú demana que dediquis unes paraules?

Cada any em passa el mateix a la meva festa d’aniversari. Després del sopar i els regals els meus amics em demanen que els digui alguna cosa, que improvisi un discurs. En una situació així, el pànic pot arribar a paralitzar-te. Per això, mai està de més tenir en compte alguns consells. Els cinc trucs per improvisar un discurs:

1. El discurs no ha de durar més de cinc minuts, així que concentra’t en el que realment vols dir (agrair un regal o homenatge, la presència dels teus convidats, etc.). Sigues breu i no intentis donar massa voltes al tema. Així que pren-te uns segons per pensar amb claredat i decidir el tema del teu discurs.
2. El primer minut és essencial. L’objectiu és captar l’atenció però, per sobre d’això, mostrar que val la pena que t’escoltin. Cal evitar titubejar i si és possible, aconseguir enganxar a la teva audiència. Pensa que, en la majoria dels casos, ja et coneixen i estan de la teva part. Així que oblida els formalismes i sembra el suficient dubte com per a que t’escoltin.
3. Guanya intensitat. Després del primer minut, has de començar a escalar el teu discurs. L’anècdota la portaràs a la tesi del teu discurs i hauràs de fer ús d’una excel·lent eina en aquest tipus de discurs: l’emoció.
4. El llenguatge no verbal, un aliat. Encara que estaràs molt concentrat en el que diguis -no tens res escrit o preparat-, intenta fer el possible perquè el teu discurs verbal i no verbal vagin en la mateixa direcció. Cuida la teva posició (sobretot perquè la teva veu pugui brillar) i no fixis la teva mirada només en una persona. Ni sobreactuïs ni et passis d’insípid.
5. El millor, pel final. Segurament sigui el que més recordarà la teva audiència, així que comporta’t com un bon vi: has de deixar un bon gust de boca. L’emotivitat, un argument contundent o un elegant final són perfectes en aquestes ocasions. Sempre serà més efectiu el final d’un discurs preparat, però jugues amb un avantatge essencial: sentir com neix un discurs en el teu cervell i apel.lar a les emocions sol crear grans discursos per al record.

No sé si vaig ser exitós en el meu discurs de dissabte. Després de diversos anys donant festes d’aquestes característiques un ja s’espera aquest moment i pot pensar en alguna cosa. Però encara que ho pensés amb anterioritat, sempre es perden coses que un text recull. Si et passa, agafa aire, atura’t i pensa. A poc a poc, fluiran les paraules.

Foto de Tim Morgan