Vaig visitar Brussel·les quan faltaven poc més de dos mesos per a les eleccions al Parlament Europeu que van mostrar els estralls de la poca capacitat de mobilització en el conjunt de la Unió. Les elevades taxes d’abstenció van provocar en els dies següents a la cita electoral una sèrie de reflexions sobre el que està en mans de polítics i ciutadans per evitar aquesta tendència que poc ajuda a la construcció europea.

Per això, quan fa unes setmanes vaig confirmar la meva assistència al Seminari d’activisme polític a la xarxa celebrat ahir al Parlament Europeu no vaig poder deixar de pensar que potser alguna cosa s’estava movent en la capital europea. Que la reflexió sobre internet com a mitjà de canvi havia de ser un dels camins i que algú l’estava prenent.

Sota el lideratge del MEP Oriol Junqueras, blocaires, periodistes i activistes catalans, gallecs, bascos, flamencs, escocesos i suecs es van reunir  en una de les grans sales de la cambra. Les experiències en aquests llocs, així com les d’escala europea, com el projecte “Th!nk about it” o fins i tot el pas de l’activisme en línia a la política, clar exemple del Partit Pirata, van ser els continguts del seminari.

Del seminari em quedo amb la idea de la construcció. Tant la complexa realitat comunitària com el món online semblen estar en un gran procés de construcció. Especialment quan al online li barregem allò polític. De fet, el pas de la política al món online s’assembla molt a la construcció europea: tots sabem que pot ser molt bona, perseguir grans ideals i valors democràtics i fer-nos la vida més fàcil. Però a vegades no sabem com. La construcció com aquest repte de futur, de saber construir identitats digitals polítiques altament efectives, però també fer de la ciutadania política un exemple digital.

Per a molts, Europa o la seva idea segueixen éssent una quimera, un ideal que no sempre es persegueix. Quan es vol més integració, els Estats posen traves. Quan un vol apropar-se, el seu llenguatge i la seva dificultat de comprensió l’obliguen a fer un pas enrere. Però gairebé tots coincidim en l’enorme espai de pau, progrés i llibertat que el procés ha creat. Una cosa similar al que està fent ja el món online, acostar polítics i ciutadans, fer de la política un espai real per a retre comptes i promoure, en la mesura del possible, una relació més horitzontal entre polítics i ciutadans. Sens dubte, el marc del seminari no podia ser millor.