Aquest bloc parla de comunicació i de comunicació política. Només així pots entendre l’afirmació de la primera frase del post que tant t’ha molestat. I especialment la comunicació que duen a terme els polítics, quan posen els seus noms i cognoms i s’aventuren a participar a la xarxa.

Els punts que mostres és clar que són greus però entenc que cal posar-los en un altre grau d’anàlisi que no és l’estricte d’aquest bloc i d’aquest post.

Un altre cop, gràcies pel comentari.

Per tu no compten mitjans de comunicació que s’inventen terroristes suïcides per posar la por al cos dels votants, webs que amaguen una crisi econòmica de primer ordre per interessos electorals, governs que tallen les comunicacions de manera arbitrària, programes electorals que “s’esborren” de les webs un cop guanyades les eleccions, etcètera.

Sota aquest tonet teu de cura laicista s’amaga un imparcial ultraradical de la blogosfera progresí.

Apa, brinda per la reputació online i censura’m el comentari.