Fa un any, els americans elegien el seu nou president. Washington clarejava amb una barreja de núvols i sol que deixarien un xàfec important en les hores centrals del dia. Les cues per votar començaven a moltes ciutats del país i els ciutadans que ho feien lluïen de manera orgullosa l’adhesiu que acreditava el seu deure ciutadà.

Un any amb Obama. I després d’aquest any, s’ha escrit molt sobre ell. També en aquest bloc. Així que us proposo fer una mica enrere a aquests 365 dies amb Obama.

No hi va haver efecte Bradley i Obama va vèncer. Lluitant pels últims vots, el dubte del passat 4 de novembre era si després de 8 anys els americans anirien a dormir amb un clar vencedor. I així va ser: Obama va guanyar i els seus seguidors van esclatar en goig. Yes we did!

Per què va guanyar Obama? Analitzem-ho: El missatge? La música? El sentit de l’humor? Els anuncis? Bé, millor el contingut de les “Lliçons Obama” per entendre-ho … Però va ser una campanya de transició. Que alguns han volgut explicar.

Obama es va plantar a Washington, va jurar el seu càrrec amb un gran discurs i va arribar el canvi.

I les coses van canviar a la Casa Blanca. També a Internet, mostrant que Obama no va desaparèixer de la xarxa el dia després de guanyar les eleccions. Encara que el seu exemple no va triomfar a Europa. Va tenir problemes amb la seva BlackBerry, tot i que respon a cartes manuscrites. Fins i tot va flirtejar amb Hollywood, va dominar els gestos.

Ha treballat dur durant tot l’any. Aprovant legislació i nominat jutges. I a nivell internacional també. I diversos bloggers i consultors repassem de manera conjunta els seus primers 100 dies de Govern.

El van comparar amb Lincoln. Va triomfar a Europa. Tot i que a Europa no tinguem un Obama. La seva influència va arribar a Islàndia i a Convergència.

Es va acostar a Espanya. I al president Zapatero.

Va tenir-i té-esculls amb la reforma sanitària. Va arribar a perdre l’etiqueta. Però va guanyar el Nobel de la Pau.

Anem a per l’any 2 …