Fa algun temps, quan la construcció encara vivia el seu moment àlgid i els anuncis a la ràdio els protagonitzaven empreses auxiliars d’aquest sector, una coneguda marca oferia les bondats dels seus sistemes d’aïllament de teulats. Sistemes per sota les teules per evitar filtracions, per aguantar el xàfec… Els haurà instal·lat el PP a la seva seu central a Génova 13?

La tempesta no ha esclatat, ja fa massa temps que plou sobre mullat encara que al PP no s’hagi mogut ningú. El que sí que ha canviat és la tàctica -que no estratègia, ja que segueix sent la mateixa: evitar que la tempesta s’endugui al patró per la borda-, va desaparèixer de cop i volta la mania persecutòria que aquest estiu va enarborar María Dolores de Cospedal -sense aportar ni una sola prova, ni una sola dimissió- però no va desaparèixer l’obscurantisme envers els ciutadans.

Si per alguna cosa es va caracteritzar el PP en arribar al Govern el 1996 va ser d’acabar amb la corrupció socialista que tant havia escandalitzat el país a mitjans dels 90. Van prometre regeneració i es van apropiar, no només del centre ideològic, sinó de la concepció de ser un partit net i honrat. Avui, les portades de tots els diaris, els titulars de tots els telenotíciesi els comentaris a totes les tertúlies mostren que l’ombra de dubte és ja una acusació vox populi que alguna cosa fa olor de podrit al PP.

Malgrat tot, l’estratègia de comunicació del PP està sent un èxit: després de més de 9 mesos de trama ningú s’ha mogut de la cadira. Els canvis en el discurs estan tan pensats que la societat encara no s’ha plantat. I això és greu:

• Primer va ser el missatge que els vestits de Camps no eren importants i que la justícia l’exculparía. Així va ser.
• Després va venir el tema de la conspiració que no ha estat, però per a molts ciutadans sempre quedarà la idea que tot això és caprici d’algun jutge…
• I la reunió secreta de Camps i Rajoy. Per “parlar de Madrid 2016″. Sense informar a Cospedal ni al partit.
• I ara la percepció que els Gürtel semblen els Dalton, gendre d’un president inclòs.

L’estratègia de salvar els mobles etapa per etapa sembla que funciona, però també és el motiu pel qual les enquestes no mostren una victòria per golejada en intenció de vot. Aquesta manera d’entendre la gestió d’una crisi és la que explica l’aclaparador suspens de Rajoy en els sondejos.

La pregunta és, fins quan podrà aguantar Rajoy sense exigir, com a mínim, una dimissió? Fins quan podrà romandre immòbil el PP quan les investigacions apunten a que la xarxa de finançament il·legal és més profunda del que sembla i més estesa per la geografia espanyola? Rajoy encara pot reaccionar. Encara pot apuntalar el seu lideratge amb un cop contundent sobre de la taula. Però, està disposat a fer-ho? Pot fer-ho? Té alguna factura pendent amb els Gürtel?