Flickr i les filles de Zapatero: una lliçó per a Moncloa

La crisi oberta per la difusió i publicació de la fotografia de les filles del president Zapatero posa de manifest, entre altres coses, la col·lisió de dues maneres d’entendre la comunicació. No tant pel fet que Zapatero hagi optat per protegir les seves filles del focus dels mitjans i no ho facin altres mandataris, sinó pel mitjà en què s’ha donat aquest cas.

A diferència de molts comentaris que s’han succeït en els últims dies, aquest post no cobreix els denigrants insults i vexacions contra unes menors que s’han propagat sense parar. Tampoc és un comentari hipòcrita sobre si una persona és millor si va vestida de rosa i amb llacets. No serà una discussió sobre protocol ni una ostentació de patriotisme sobre la representació de l’Estat. Ni molt menys un groller comentari sobre si qui paga el viatge de la primera família -bé, la segona, que primer ve la Família Reial-. El focus és la manera d’entendre la comunicació.

A excepció del compte de Twitter @desdelamoncloa i alguna del Pla E, la presència de Moncloa a la Xarxa presenta grans deficiències. En comparació amb el 10 de Downing Street, el Kremlin, la Casa Blanca o fins i tot el Vaticà, la comunicació de l’executiu suspèn a Internet.

Desconec si després de fer-se la fotografia algú del Gabinet del president, de l’ambaixada o del Ministeri d’Exteriors es va preguntar si aquesta foto acabaria publicada en algun lloc, però dins de les opcions segur que no estava que aparegués en un lloc com Flickr. Com contemplar un escenari així, si la Moncloa no hi és?

Em sembla més interessant aquesta reflexió que no si el vestit de dues adolescents era l’adequat. Donar informació, escoltar al ciutadà i participar de la conversa no és un luxe. Tampoc no és una frivolitat ni, molt menys, una cosa passatgera. Perquè si aquesta és la concepció real de la Moncloa, han estat tocats en la línia de flotació des del que refusen.

Crec que Moncloa s’hauria de plantejar molt seriosament cap a on vol enfocar la seva presència a la xarxa. És normal que no disposin d’un canal a YouTube per penjar els vídeos del president, les rodes de premsa del Consell de Ministres o el discurs de Zapatero a Nacions Unides? Per què no estan disponibles les fotografies dels actes de la presidència per a qualsevol usuari que vulgui fer-les servir en els seus blocs?

Les crisis de les fotos ha deixat ben clar que en el context actual la decisió ja no és una opció: ja no val amb pensar si estem o no estem, és una necessitat. Per conèixer les amenaces cal conèixer primer el terreny i el Flickr del Departament d’Estat ha donat una lliçó a més d’un.