Passa alguna cosa molt estranya a casa nostra quan aterra un assessor d’Obama: capta tota l’atenció mediàtica i se li dediquen grans espais en els mitjans. I no és per a menys, perquè la campanya que va fer del senador d’Illinois, president dels Estats Units ha marcat un abans i un després.

Podria dir que no entenc l’enrenou amb tots els assessors del president, però mentiría: és comprensible. Ho és, perquè crec que sentim una sana enveja en veure com una campanya electoral pot pivotar única i exclusivament en la gent. Perquè no estem acostumats a ser la part central del debat polític.

Mentre escoltava a Harfoush reflexionava sobre el que estava dient a les persones a qui dirigia la seva intervenció. La nostra manera de participar en la política no s’assembla, ni mínimament, a aquest miracle participatiu aconseguit en la campanya de les presidencials de 2008. Cada anècdota que explicava, amagada en els 13 milions de correus enviats des Obama for America, dibuixava somriures i aixecava admiració. A mi m’ha fet tornar a la màgica nit del 4 de novembre, un moment que vaig intentar relatar en aquest post. Curiosament amb el mateix títol que el seu llibre.

Suposo que entre les persones que omplien l’auditori de l’històric edifici de Telefónica, es barrejava aquest sentiment d’enveja i la pregunta inevitable, com podem fer alguna cosa semblant aquí? I la resposta de Harfoush és la clau: no hem de tenir por al mitjà. Només són persones parlant amb persones.

La campanya d’Obama, la online i la offline, ens ha ensenyat moltes coses. Potser ha arribat el moment de no sorprendre’ns davant la visita dels artesans d’aquesta campanya i mostrar més interès en què podem canviar de les nostres. Com passar del cara a cara Rajoy vs. Zapatero basat en el jo, jo i jo a campanyes que parlin de nosaltres. Com passar d’una estèril campanya a les europees a sentir la necessitat de participar en el procés perquè algú escolta.

I aquest camí haurà teixir-se aquí, a la xarxa. Aprenent d’Harfoush, però també de les campanyes de grassroots, l’ús d’elements emocionals i, posats a demanar, de candidats que ens facin partícips del seu repte.