Anxoves a la biblioteca presidencial

Les declaracions de Rita Barberá han donat lloc a tot tipus de comentaris i han alimentat desenes de tertúlies: està acceptant que Camps va rebre regals al equiparar amb les anxoves que va rebre Zapatero de mans del president de Cantàbria? O la comparació no arriba a tant?

En tot cas, la comparació és molt desafortunada, independentment del que volgués dir. En el debat ja s’ha introduït el primer anàlisi mencionat: l’acceptació tàcita d’una il·legalitat i la defensa del president de la Generalitat amb un dèbil argument. En tot cas, les anxoves càntabres, com a regal institucional, donen peu a introduir una costum americana.

En finalitzar el mandat d’un president, l’Oficina de Biblioteques Presidenciales (Office of Presidential Libraries), òrgan dels Arxius Nacionals, recopila i sistematitza la documentació i els regals que un president ha rebut per ser arxivats i exposats en les anomenades Presidential Libraries.

No són biblioteques strictu senso, però si un espai on tota la documentació associada a un president és conservada i pot ser consultada. En l’actualitat hi ha 13 biblioteques (generalment en els estats natals dels presidents) repartides per tot el país i George W. Bush tindrà la seva construïda cap a 2013, amb un pressupost de 200 milions de dòlars, al campus de la Universitat Metodista de Dallas. En ella, per cert, es contindrà també la pistola de Saddam Hussein, un dels 40.000 regals rebuts durant el seu mandat.

Unes anxoves càntabres no poden comparar-se amb la pistola d’Hussein, com tampoc a uns vestits rebuts per un particular amb interessos en l’activitat del govern de la Generalitat Valenciana. Per molt que Barberá pretengui fer passar aquest regal per institucional.

No sé què passa quan un càrrec públic rep un regal institucional -més enllà d’unes comestibles anxoves que bé mereixeran ser menjades amb una mica de pa amb tomàquet- però el que segur que no comporten són contrapartides. Encara que tampoc necessitin d’un arxiu a l’estil americà.

No sé fins a quin punt convindria adoptar un sistema com l’americà per a un problema -el dels regals institucionals- que mai hem tingut. El que sí és convenient és conservar la memòria i l’activitat dels presidents, més després de la mort de Calvo Sotelo o la malaltia de Suárez. A Catalunya els nostres expresidents compten amb els seus centres d’estudis, que mantenen l’activitat institucional d’aquests servidors públics. Encara que, és clar, nosaltres no tindríem mai un Air Force One dins d’un d’aquests centres.