El community manager del PP m’ha respost aquest matí que Rajoy prepara la destitució de Bárcenas. Al PSOE, en canvi, m’han comentat que estan preparant una acció en protesta per la tardança en adoptar aquesta decisió. Tots dos són persones molt amables, i sempre estan disponibles per a qualsevol pregunta que tingui…

Sí, això és ficció. Perquè al nostre país el més normal és assistir a la defunció de blocs o comptes de Twitter després d’unes eleccions: sembla que tota l’activitat a la xarxa es mor durant la jornada de reflexió, fa un intent de ressuscitar amb la valoració dels resultats i passa definitivament a millor vida després d’això.

I els dubtes, després d’això, entre els usuaris són legítims. No és qüestió de creure’s més important que ningú, es tracta de veure com algú que deia escoltar i comptar amb tu, desapareix de la terra per amagar-se en un despatx i parlar a través de notes de premsa.

Davant d’aquesta situació els partits polítics han de preguntar-se què fer per evitar aquest desencís i maximitzar la seva presència a la xarxa I això ha de passar per l’adopció d’un community manager dins de les seves organitzacions.

Aquesta paraula sona encara estranya en alguns partits polítics consultats, i és que els partits encara no s’han decidit a fer el que companyies com el BBVA, HP o Ford tenen: una persona encarregada de construir, fer créixer i gestionar les comunitats que es mouen voltant d’una organització a la xarxa. I els partits, per la seva activitat i pel seu objectiu, es relacionen cada dia amb diverses …

Què hauria de fer el community manager d’un partit polític?

1. Conversar: i per això cal escoltar i després parlar. Ha d’estar atent a què es diu sobre el partit i sobre els candidats a la xarxa, identificar amenaces, però també oportunitats. Mantenir una conversa àgil, normal i accessible a tots és bàsic per tenir una bona reputació a la xarxa.
2. Informar: donar la informació que realment necessiten o volen els usuaris als quals s’adreça. Per exemple, que avui alguns comptes de Twitter de partits informin de les agendes informatives del dia de diversos càrrecs és inútil; per a què vull saber jo que el diputat de Sòria dóna una roda de premsa si no sóc un mitjà i no m’acreditaran? A més, ha d’informar segons els missatges o arguments que s’elaborin per a això, sense oblidar el paper essencial que ha de jugar a marcar l’agenda … en la mesura del possible en un context pull.
3. Posar en contacte: si detecta que algun usuari és especialment belicós amb un tema, el pot posar en contacte amb un expert del partit. O sigui, aprofitar el capital humà, el talent i els torrents d’informació dels partits per donar resposta a les qüestions dels usuaris.
4. Seguir conversant: és la màxima del seu treball, escoltar, conversar, escoltar i conversar …

A més, a diferència dels community manager d’organitzacions orientades a la venda de productes o serveis, en l’esfera política apareixen noves necessitats a les que el perfil ha de donar resposta:

1. Mobilitzar: els partits disposen d’una gran quantitat de seguidors. Alguns d’ells s’han anat organitzant a la Xarxa de forma anàrquica. Han estat la veu cantant del partit a la xarxa (per sobre de l’oficial del partit, perquè no ha parlat el mateix llenguatge), però no sempre han compartit objectius de comunicació amb la direcció d’una campanya electoral o l’agenda fixada per un dirigent polític. En aquesta esfera, el community manager ha de poder mobilitzar els diferents col·lectius segons les necessitats del moment.
2. Representar: a ningú li escandalitza que els partits tinguin directors de comunicació o portaveus. Saben que són la veu autoritzada del partit i la escolten. A la xarxa ha de passar el mateix, un community manager representa a l’organització i sap del que parla. Per això, els partits han de tenir en compte dos aspectes:
   • La necessitat de que el community manager estigui identificat, tingui noms i cognoms a la xarxa i no s’amagui sota les sigles del partit.
   • El community manager ha d’estar present en les reunions d’estratègia electoral, reunions de disseny de missatges, etc.

Segons les fonts consultades, aquest perfil no existeix com a tal avui a la política catalana i a l’espanyola. Algunes de les seves tasques es realitzen en diversos departaments del partit, sense existir una unitat d’acció o coherència amb els objectius de comunicació. L’escolta no és sistemàtica i la participació es circumscriu a qui té nom i cognoms: els candidats que solen deixar morir la seva presència en línia.

El camí per tenir aquest perfil en les estructures dels partits no serà fàcil. Les reticències en aquestes mateixes estructures es preveuen elevades; es preguntessin ¿posar en el focus públic a qui no té càrrecs executius?. I la resposta ha de ser sí, amb tota la confiança del món, però sí, els partits polítics necessiten un community manager.