La revolució no va ser televisada
El verd és un dels colors que millor percep l’ull humà. És dels que més ressalten i la sensibilitat de l’ull permet que la seva visió perllongada no ens molesti. Potser per això, des de diverses parts del món s’ha seguit amb molta atenció i de forma perllongada la revolució que ha pres els carrers a Iran.
Però aquesta revolució està presentant un caire molt diferent. Si hi ha una frase que s’ha llegit molt en les últimes hores a internet és la arxifamosa “The revolution will not be televised”, o sigui, que la revolució no serà televisada. I així està sent: gràcies a la xarxa, el món sencer ha seguit minut a minut els esdeveniments que ens han deixat amb el pas canviat.
Edgar Rovira, que ens va estar informant durant tota la tarda d’ahir, ho proclamava a Twitter: sense internet, no ens haguéssim assabentat de la meitat de les coses que han passat a Teheran en les últimes hores. Facebook, Twitter, YouTube i Flickr han estat els agents d’informació que han proclamat al món el que estava passant a l’Iran després del recompte de les eleccions que es van celebrar el passat divendres.
Les autoritats iranianes no van trigar a tallar les comunicacions. Però ja era massa tard: amb una força inusitada, el món era testimoni, a temps real, del que estava passant. I per primera vegada, no ha estat gràcies a la CNN. César Calderón ens donava algunes eines per seguir en directe el fervor que recorria la capital del país i Francisco Polo ens alertava a primera hora del que passava.
No només la CNN no hi era, sinó que moltes persones a milers de quilòmetres a distància s’han convertit en portaveus, activistes i propulsors. La típica pantalla de “Breaking News” ha donat pas a fets com el següent: veure a termes com IranElection, Iran, Teheran o Ajmadineyad al trending topic mundial de Twitter.
La preocupació del règim iranià per silenciar totes aquestes vies de difusió suposen un abans i un després: ja no val només amb dominar, censurar i tallar els canals de comunicació tradicionals, el decisiu es juga a la xarxa. Ha estat gràcies a la xarxa -a més dels serveis d’intel ligència, és clar- que les cancelleries de mig món s’han posat en alerta i s’han sumit en un estat es incredulitat per l’ocorregut en el règim dels aiatol·làs.
És curiós observar com l’esperança dels que s’han sentit enganyats pel règim hagi estat abocada a una enorme xarxa de xarxes. Cal obrir un espai a la reflexió observar com cada vídeo pujat a YouTube o les fotos que segon a segon mostraven el desenvolupament dels fets, eren com missatges en una ampolla llançats des d’un convuls país.
La revolució d’aquest verd de l’esperança, però també del tradicional Islam, no ha estat televisada. S’ha exportat amb la contribució individual de tants a través d’un ordinador o un mòbil. La revolució verda s’ha comunicat a la Xarxa.
Ens queden, però, algunes preguntes: durà aquesta revolució a un recompte de les urnes d’acort a allò que han votat? Pot suposar alguna mena de canvi l’elecció d’algú que ha estat beneït pel propi règim? I tantes altres preguntes que no fan res més que posar de manifest el rellevant paper que juga Iran a l’esfera internacional.
Foto de Mousavi1388
