Si preguntem de cop en una conversa de bar, com es diu l’avió del president dels Estats Units, més d’un aixecarà la veu i exclamarà “l’Air Force One!”. No serà perquè tinguem una especial predilecció a la figura del president americà, sinó per la influència del cinema i les sèries nord-americanes. Coneixem millor l’Ala Oest de la Casa Blanca que La Moncloa o el Palau de la Generalitat.

Potser per això som més vulnerables a una polèmica que ha pres força en aquesta campanya electoral. Anem als antecedents: el President Zapatero va viatjar en un avió “Falcon” de les Forces Armades per assistir a un míting a Sevilla. Segons el PP, això suposa un malbaratament de diner públic i afirma que el President no ha d’usar un avió de les Forces Armades per a ús privat.

Què és privat i què deixa de ser-ho en l’exercici d’un càrrec? No és objecte d’aquest post respondre. El que sí que comentarem és l’esfera simbòlica que té un Air Force One i la que no té un Falcon.

Encara que l’Air Force One (que no és un avió, sinó qualsevol avió que transporti al president, encara que tingui els famosos Boieng 747 com a referent) i el Falcon tinguin les respectives unitats militars que s’encarreguen del seu manteniment, serveixin per a transportar al President, responguin a una sèrie de mesures de seguretat (sabíeu que l’Air Force One sempre entra en un aeroport amb públic per l’ala esquerra per no deixar al descobert la zona presidencial?), no tenen el mateix valor per a americans que per a espanyols.

Per als americans l’Air Force One representa un tentacle més d’allò què és presidencial. Ningú s’atreveix a qüestionar el seu ús i entén que, essencialment per motius de seguretat, el President no pot volar en una línia regular, encara que vagi a un acte privat. Fins i tot en campanya electoral.

El simbolisme, no només del Falcon, sinó de tot el que envolta al President del Govern espanyol no és tan potent. No té la mateixa càrrega per als ciutadans; és un polític. Si bé és cert que no és Cap d’Estat com sí ho és el dels Estats Units, el seu paper és fonamental en la vida institucional del país. Per tant, la seva seguretat és tan important com la del seu homòleg americà.

Aquestes qüestions troben en aquesta absència de valor del treball que té un president i en la crisi econòmica el context perfecte per a les crítiques que poden ratllar la demagògia. Va passar amb Benach, persona que passa diàriament hores en el seu cotxe i que utilitza per treballar. I ara passa amb Zapatero.

Segurament si el simbolisme dels càrrecs estigués més consolidat, a ningú se li ocorreria dir que la presidència del país malgasta fons públics per utilitzar un avió que manté segur al president. Com tampoc qüestionaria que una persona com Mayor Oreja utilitzi el seu cotxe oficial i escorta per anar a missa els diumenges (tots sabem de la seva condició d’amenaçat per ETA) o que Aznar i Rajoy utilitzaran els mateixos Falcon per a actes privats.

No sé com afectarà això realment a una campanya que està essent massa estranya. Una campanya sobre Europa que té en un avió gestionat pel Grup 45 de l’Exèrcit de l’Aire, l’avortament i les violacions, els senyors de vestit a mida i la crisi econòmica els seus pilars. No sé com afectarà a la campanya, però sí que farà mal a la imatge del Govern en una cosa que no hauria de debatre’s.

Potser hem d’anar pensant en demanar-li a González-Sinde que vagi redactant un guió per una pel lícula que es titula “Falcon One: l’avió del president”.