Zapatero canvia el ritme i s’ho juga a una carta
Passaven vint minuts de la una del migdia quan el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero es situava darrere del faristol instal·lat a la sala de premsa del palau de La Moncloa. Vestit fosc, camisa blanca i corbata fosca a ratlles. Cara llarga, encara que va fer l’esforç d’esbossar somriures per rebaixar la tensió del moment.
I no era per menys. Almenys tres fonts diferents havien filtrat a la premsa el que ell venia a explicar: una remodelació profunda del seu Govern. Filtracions que entelava el que estava cridat a ser un dels moments més importants de l’any (la seva foto amb Barack Obama il·lustrant una nova etapa en les relacions bilaterals) i que posava al descobert el seu cop d’efecte per noquejar el PP en plena setmana de vacances. De fet, el president volia fer ús de la tècnica ja utilitzada per a la legalització del PCE, en una Setmana Santa del ja llunyà 1977.
Com ha dit avui el president, els periodistes van fer la seva feina i van descobrir el que es coïa a Moncloa. El que no va dir és que s’ha perdut més que guanyat amb aquesta escenificació d’una profunda crisi:
1. El curs dels esdeveniments han evitat recollir l’estela d’èxit de la participació d’Espanya en les cimeres del G-20, OTAN i Aliança de Civilitzacions. La crisi de govern ha menjat espai i temps a la principal notícia dels darrers mesos.
2. S’ha escenificat una crisi i no una oportunitat de millora. Mantenir incògnites sobre el futur del país durant 48 hores ha mostrat la cara més fosca d’un govern amb limitacions per dur la davantera en l’impuls polític.
3. S’ha perdut l’oportunitat de sorprendre, disminuir els efectes de la crisi i convertir la reforma d’un govern en quelcom positiu. Els tints dramàtics d’aquestes hores haguessin estat perfectament evitables.
Ens trobem davant d’una mala gestió de la comunicació. És un fet innegable. Una crisi que ha tret més que aportat al balanç d’actius del govern i que mostra la debilitat per controlar el que diuen els seus propis integrants. O el que és el mateix, que posa al foc amic en una posició més mortal que l’enemic.
No és la meva intenció analitzar la vàlua o no dels nous ministres i ministres (per això us recomano alguns dels enllaços d’aquest post) però vull deixar per a la reflexió alguns punts importants dels canvis en el Govern.
1. Tinc la sensació que el Govern ha perdut una oportunitat d’or per mitigar els efectes de la crisi en els seus suports. No sé si optar per un ministre o ministra d’Economia independent, nou, etc. hagués estat millor. M’explico: Salgado ha format part de tots els executius de Zapatero i en absolut es pot dir que sigui impuls o un canvi radical. Em pregunto què hagués passat si una nova figura hagués emergit, i què hagués fet l’oposició amb els necessaris 100 dies de gràcia que coincidirien amb una vital campanya electoral. Si algú s’aventura a comentar, benvingut serà.
2. Catalunya, tot i haver donat 25 decisius diputats que van fer a Zapatero President, té un poder diluït en aquest executiu. Chacón segueix en Defensa i Corbacho serà el ministre dels 5 milions d’aturats, mentre Galícia segueix amb els seus 3 ministres (amb una vicepresidenta) i un pes pesat com Chaves va encarregar-se de quelcom anomenat Cooperació Territorial, que no deixarà de ser d’Administracions Públiques.
3. A més, Catalunya no pot rebre amb molta il·lusió el canvi: si amb la nova vicepresidenta no es van assolir acords sobre competències que estan recollides en l’Estatut (i amb qui s’haurà de pactar ara el finançament), no hi ha fets massa objectius per creure que sí s’assolissin amb Chaves (amb un marcat perfil polític en la matèria). Tot sembla indicar que no hi haurà finançament aquest any, amb la qual cosa el paper d’ERC al tripartit comença a grinyolar. Estarà Zapatero desitjant la ruptura del tripartit i unes eleccions anticipades que portin a CiU a la Generalitat i un aliat per aprovar pressupostos a la tardor?
4. I el PSOE? Està apostant tot a una sola carta en una situació desesperada? Les tres figures claus del Partit estan en el Govern, amb el que això suposa. Busca reforçar-lo, però el risc d’una derrota electoral d’aquí a 2012 avança una futura crisi en el partit que tindrà als seus pesos pesants en responsabilitats governamentals.
Zapatero se la juga per escenificar un canvi de ritme. Sembla ser que aquest últim any ha tingut un govern amb el pas canviat i vol agafar ritme en vistes a la presidència europea de 2010. I per fer front a la famosa crisi, és clar. Haurem d’esperar, almenys, a aquests 100 primers dies i a unes decisives eleccions europees el 7 de juny.
Més informació
En fi… a petició expressa de l’autor em mullaré…una miqueta.
La mala gestió de la comunicació per part del Govern és evident, i només ha contribuït a generar més incertesa i desconfainça en un moment ja de per si prou complicat. Per no parlar de com ha eclipsat la foto amb Obama, etc…
De totes maneres crec que el moment, tot i que s’ha anticipat, tampoc estava ben escollit: Setmana Santa, vacances…
En els moments més complicats i menys favorables és quan cal fer gala de la valentia que exigeix la política, és el moment dels gestos de grandesa polítca, és el moment de demostrar que les institucions estan al costat dels ciutadans exercint un lideratge segur però generós, en fi… si això ho apliqueu a tota la gestió i al resultat, crec que es podia exigir més a aquest govern.
Valentia política és precisament allò que més manca en Zapatero. És una branca de jonc que es mou segons li ve el vent, i ha confiat molt en la comunicació i el màrqueting, però ara la falta de control sobre el seu propi partit l’ha traït. Com bé ha dit a La Vanguardia Puigverd, l’enèsima forma que adopta ZP és la de Felipe, i jo ja no sé què pensa aquest bon home. Federalisme i Espanya plural?Acords d’estat amb el PP? Pacte a Ajuria-Enea PSOE-PP? Probablement perquè ell tampoc sap quin model d’Estat vol aplicar.
Tot tàctica, res d’estratègia. Cartró pedra i frivolitat. És el que es comunica.
trobo encertadíssim el titular del post. sens dubte sembla que els passos que està donant ZP són els que el porten cap a la seva mort com a president del govern. són moltes variables en la seva contra que són difícils de gestionar. i està clar que la millor manera no és remodelar el govern per posar a Chaves com a ministre de cooperació territorial. sens dubte una declaració d’intencions que no deixarà indiferent a ningú
Albert,
Coincideixo amb els companys, tot i que les eleccions de juny són la clau del moment escollit: recuperar la iniciativa. Els hi ha sortit el tret per la culatat segurament per la filtració andalusa.
Hi ha una altra dada: tres vicepresidències: Tots tres del govern de Felipe González. Cap nova figura de la generació ZP. El projecte ZP està tocat.