La victòria d’Obama, a examen
Barack Obama era un jove senador d’Illinois que estava al bell mig de la seva primera legislatura a la cambra alta americana. El color de la seva pell i el seu nom delataven que era hereu d’una història diferent. Les seves idees, defensades amb una punyent retòrica, ens mostraven que era un polític diferent. Tan diferent que només una persona amb aquests atributs podia cometre la bogeria de, quan amb poc més de 300 dies al càrrec, anuncià que era candidat a la presidència dels Estats Units.
La resta de la història ja és prou coneguda per tots: el jove senador d’Illinois es convertí en un jove president-electe, que guanyà unes eleccions amb més de 66 milions de vots i 365 vots electorals. Es convertí en un fenòmen de masses i esperança que recorregué el país sencer i la seva ona expansiva remogué la política arreu del món. I tot això ho va fer amb la bandera de l’esperança i el canvi.
La pregunta, doncs, és obligada. Per què un personatge polític tan allunyat de les tradicionals estadístiques, aconsegueix trencar-les? Perquè Barack Obama arriba a la presidència dels Estats Units? I per què no ho fa un candidat tant, a priori, perfecte com John McCain? A aquesta pregunta va donar resposta el seminari celebrat dijous passat a Madrid. El VII Seminari de MAS Consulting va aplegar ICADE a persones que van treballar pel mateix objectiu, però en bàndols diferents. Assessors de McCain i Obama, com Greg Pinelo, Mike Hudome, César Martínez o Ravi Singh.
La resposta a la pregunta és tan difícil com saber què va ser primer, si l’ou o la gallina. Però després de la desfilada de primeres espases del món de la comunicació política, podem establir algunes conclusions. Bé, de fet, em quedo amb una de sola: el poder de la marca.
Obama va saber crear una marca que tenia tots els atributs per vèncer, sobretot perquè era una marca que era la solució perfecta a un context polític i social molt determinat: una administració republicana amb els índexs d’acceptació més baixos mai vistos, dues guerres en marxa i una crisi econòmica greu. Davant d’això, una marca que és nova, que promou el canvi a través de l’esperança, és infalible.
A més, les estadístiques a vegades són clares: en els darrers 50 anys cap partit ha estat més de dos mandats seguits al poder. Els republicans, amb la marca presentada, poc podien fer… tot i que menys haguéssin fet amb la resta de candidats que van caure a les primàries.
La clau ha estat que aquesta marca Obama ha fet que un sector tradicionalment abstencionista, participi. Els ha parlat directament. I a sobre, ha rebut votants que els republicans havien expulsat de la seva àrea d’influència amb un discurs antiinmigració dur, molt dur: el vot hispà.
Aquesta marca ha usat els mitjans de comunicació que avui utilitza la gent: ha fet d’internet el mitjà per difondre la seva marca i aconseguir apuntalar dos sectors clau en qualsevol campanya nord-americana: el fundraising i l’acció de milions de voluntaris. O sigui, diners i gent que mobilitzi a altra gent a votar.
Quan una marca emociona, els seus resultats són millors. Són moltes les empreses que han entès aquesta part (en els propers dies us parlaré del llibre “La empresa sensual”), i la marca Obama ha aconseguit uns resultats mai vistos en un jove senador que lluita per la presidència en el seu primer periple a Washington.
A continuació trobareu links a altres articles i links que parlen del seminari que MAS Consulting va organitzar amb un èxit en la participació i en la qualitat dels seus ponents. Una visió del seminari que podeu trobar en aquests enllaços:
Un parell de coses:
1) “una administració republicana amb els índexs d’acceptació més baixos mai vistos”
L’administració Bush també té el rècord de l’índex més alt d’acceptació de la història. I ara mateix el congrés demòcrata té un índex més baix que el president (però han augmentat la seva majoria amb les eleccions).
2) “en els darrers 50 anys cap partit ha estat més de dos mandats seguits al poder”
Sí, els republicans. 8 anys de Ronald Reagan seguits per 4 de George H Bush.
3) “La clau ha estat que aquesta marca Obama ha fet que un sector tradicionalment abstencionista, participi”
Pot ser, però has de tenir en compte encara més tots els conservadors que no van votar perque percebien a McCain com a massa pròxim als demòcrates. L’abstenció republicana va aixafar a McCain, i el va fer perdre en estats que en teoria havien de ser seus.
Martí,
gràcies pel teu comentari. Tens raó hi ha errades que agraeixo que em facis notar. Sobre el punt 1 del teu comentari, em referia al moment de les eleccions, no durant els dos mandats. Sobre el punt 2, és evident que tens raó, només podria matisar que mai s’han vist tres mandats amb les mateixes persones (George H.W. Bush n’era vicepresident amb Reagan) i sobre el punt 3, crec que en aquest cas va pesar més l’entrada de nou electorat que no pas l’abstencionisme republicà, tot i que ja se sap que en política a toro pasado pesa més la ficció que dades 100% demostrables…
Un altre cop, gràcies per fer notar aquests punts.