El missatge del canvi
Barack Obama ha dirigit una campanya amb un sol missatge. Una sola idea que ha estat la guia, el motor que ha impulsat la seva campanya fins arribar a l’objectiu que s’havia plantejat: la presidència dels Estats Units. Aquest missatge al que mai ha renunciat ha estat el canvi. La idea d’un canvi en el què creure ha vençut perquè el propi candidat hi creu, perquè tal i com ens comenta un dels seus assessors, Anita Dunn, Obama no és d’aquell tipus de candidat al que se li ha de recordar quin és el motiu de la seva candidatura.
Però no és només l’existència d’aquest missatge el que l’ha situat durant la llarga campanya per sobre dels seus adversaris (McCain i Hillary), el president electe compleix amb algunes característiques úniques que el fan especialment fort. Una d’aquestes característiques és la seva intel·ligència. A Washington es comenta constantment la seva gran capacitat per escoltar, resumir, prendre decisions, saber convèncer i, sobretot, saber-se rodejar dels millors assessors. Aquesta última és una condició que no pocs polítics arreu no saben complir.
El missatge del canvi té múltiples lectures. Per a moltes persones, el canvi seran les polítiques que l’administració Obama posarà en marxa durant els propers 4 anys. Aquestes polítiques són, en gran mesura, una incògnita. Això es deu essencialment a que Obama no respon al tradicional esquema de campanya política on el candidat promet fer certa cosa a canvi d’un vot, o tal i com la mateixa Dunn creu, Obama no és un candidat transaccional. I aquí és on ve el centre del seu missatge: Obama és un candidat trascendental, una persona que defensa un intangible amb un elevat poder simbòlic i un inqüestionable fonament emocional.
Per aquest motiu, el canvi ja ha arribat; ja s’ha materialitzat. El canvi de veritat a un país com Estats Units és que un representant d’una minoria que ha protagonitzat un dels capítols més vergonyosos de la història dels Estats Units, degut al racisme blanc durant dècades, sigui avui el president electe del país.
Com s’ha produit el canvi? Com s’ha fet fort aquest missatge? Amb una campanya de canvi, amb una estratègia de canvi. Amb una concepció real del canvi. Obama és un candidat atípic: jove, atractiu, excel·lent orador. Amb un nom curiós, amb una història curiosa. Però no és una marca buida, no és un producte light. Al contrari, és una persona dotada i amb un missatge convincent.
Només així s’entén que la campanya de Barack Obama hagi batut tots els rècords i hagi creuat totes les barreres. La campanya de Barack Obama, recolzada amb un ús massiu d’internet, ha introduit una nova filosofia de campanya o en el que importa és la col·lectivitat, el grup. Les xarxes socials han ajudat a crear una autèntica xarxa de seguidors, col·laboradors, activistes, donants i votants. Obama ha sabut arribar a un grup de votants que no els podia trobar ni trucant a totes les portes, ni fent totes les trucades ni aconseguint tots els spots electorals que es necessiten per arribar a la marea obtinguda. Obama ha obtingut el 66% del vot jove, Clinton obtenia el 52% fa 12 anys.
Obama ha fet, a més, grans esforços per arribar a altres sectors que no han votat mai i que tampoc són usuaris de grans xarxes: ha fet arribar a sectors de la població que no s’han sentit representats mai per la política el seu missatge del canvi. Generalment sectors pobres i negres (que és una variable que desgraciadament està molt connectada als Estats Units), oferint una esperança de canvi i obrint la porta d’entrada a la seva representació. La pregunta és si el 2012 aquesta porta seguirà oberta, perquè això suposaria un canvi substancial en la manera en què s’han dissenyat, executat i guanyat les campanyes fins avui.
Tant entre els joves com en aquests sectors poblacionals, la filosofia de campanya ha estat la força del col·lectiu, l’opció de participar en una campanya i no ser un observador. Això només es pot fer si l’objectiu no és canviar vots per lleis, sinó canviar vots per esperança, per un futur millor. Això només es fa si hi ha un intangible prou poderós per mobilitzar l’adolescent que estrena dret a vot i que preferiria estar a casa xatejant o fer que el matrimoni de mitjana amb fills al seu càrrec i una feina busquin temps per fer trucades demanant el vot per Obama. Només amb un valor que emociona i ataca al cor es pot aconseguir agitar les bases d’un país i fer que la campanya sigui més bottom-up que mai.
Per aquest motiu el lema de la campanya ha estat un plural: Yes we can, enfrontat a posar el país per davant de les persones. El canvi de concepció és total, la força de mobilització s’aconsegueix amb el primer, no amb el segon: només tenint en compte les motivacions de les persones es pot entendre una victòria tan històrica com la d’Obama. Ohio, Florida, Virginia… i tots els canvis que hem presenciat astorats tenen en aquesta motivació d’esperança la seva raó de ser. El canvi ja ha arribat.
|
|
|||
Escriu el teu comentari |
|||
|
|













