B&B: Bradley & Barack

Es parla molt aquests dies de l’efecte Bradley. No, no és el títol d’una pel·lícula de Jim Carrey, ni un best seller de management a la venda en els grans magatzems culturals. L’efecte Bradley és un d’aquests efectes que es prenen de casos concrets i que ens serveixen per explicar què passa a la contesa electoral i perquè, en definitiva, aspectes del comportament electoral.

L’efecte Bradley ha cobrat especial importància en les últimes setmanes, a mesura que les enquestes han anat mostrant una distància cada vegada més gran de Barack Obama. Tom Bradley va ser alcalde de Los Angeles, i el 1982 va optar a governador de l’estat que avui presideix Arnold Schwarzzeneger. Bradley va anar per davant en les enquestes durant la campanya, però el dia de les eleccions no va guanyar perquè molts electors van votar en contra del que havien dit en les enquestes, posant de relleu la qüestió racial en la decisió del vot.

Pot l’efecte Bradley donar-se en aquestes eleccions? Obama podria perdre les eleccions perquè les enquestes no reflecteixen aquest engany al enquestador? Això només ho sabrem el proper 4 de novembre, i serà especialment important observar-ho en els dos estats clau d’aquestes eleccions: Ohio i Florida.

Alguns estudis assenyalen que la importància de l’efecte Bradley ha vingut a menys en els darrers anys, disminuint així el factor racial en la decisió. En tot cas, Obama no dóna el perfil típic del candidat afroamericà. És a dir, a diferència de l’últim tram de la campanya de Hillary-en la qual buscà posar sobre la taula la carta de la seva condició de dona-, Obama no ha jugat la carta racial de manera directa.

Encara que molts suports del senador han anat precisament a apuntalar aquesta àrea. No és casual que Oprah Winfrey sigui el seu gran suport mediàtic. O que Collin Powell hagi estat fins ara el suport que més mal ha fet a la candidatura republicana. Tot i que al Pau no li falta raó quan afirma que no sap si l’elector mitjà americà acollirà amb bons ulls l’endorsement de l’ex-secretari d’Estat.

El que potser sembla més observable és l’efecte bola de neu: només així (a més de l’enorme despesa en publicitat electoral) pot explicar-se el continu augment d’Obama a les intencions de vot directes que hem pogut veure aquestes últimes setmanes. Aquest efecte, també conegut com el del cavall guanyador, suposa un augment en la intenció de vot del candidat millor situat. Alguna cosa així com respondre que es votarà al candidat de moda.

Així que el joc encara està obert. Malgrat els endorsements del Washington Post, Los Angeles Times o el Chicago Tribune, encara queden massa serrells pendents de resoldre. I la qüestió real serà veure si Obama crea el seu propi efecte o si acaba sent presoner de la rica i abundant història electoral i demoscopica dels Estats Units.

Prevaldrà els prejudicis racials en aquesta cursa presidencial?