
La declaració institucional que el President Benach va adreçar ahir als catalans va posar punt i final (almenys aquesta era la intenció) a la polèmica que va començar a deixar-nos minuts de rà dio i rius de tinta durant aquest cap de setmana.
S’ha escrit ja molt sobre el tema, però per als que no estiguin al corrent fem un petit resum: ABC va publicar la setmana passada una noticia on es feia constar que la renovació de la flota de cotxes oficials del Parlament de Catalunya incloïa algunes millores al cotxe del president de la cambra; bà sicament la instal·lació d’una taula, un suport per a reposar els peus i una televisió. En total, una despesa addicional de gaire bé 9.000 euros. Que si dividim entre els contribuents no arriben a representar un cèntim per persona.
Però en temps de crisi, la opinió publicada, i al seu torn la pública, s’han afanyat a indicar que aquesta despesa és superflua i que manca al respecte dels ciutadans i ciutadanes que estan notant el pes de la crisi.
La importà ncia d’aquest moment polÃtic que hem viscut aquests dies la trobem en les lliçons que podem extreure tot i que, permeteu-me que sigui directe: és una polèmica interessada. I podem establir lliçons, però l’origen propi de la crisi està viciat.
Lliçó 1: no deixar res per sabut o explicat.
No tothom segueix l’actualitat polÃtica 24/7. No tothom sap que el President del Parlament ve cada dia des de les terres de Tarragona a Barcelona per treballar. No tots sabem que la renovació del parc mòbil no es va aprobar en temps de crisi. Per tant, cal anticipar-se a les preocupacions bà siques del ciutadà mitjà .
Les persones que seguim amb més interès l’actualitat polÃtica sabem com es treballa al Parlament. Sabem com treballa un representant públic. I si a sobre som politòlegs, podem arribar a entendre el poder de la legitimitat democrà tica i el paper institucional de les personalitats polÃtiques.
Però el ciutadà no. I cal explicar-ho.
Lliçó 2: no obviar les fonts.
Si amb un context medià tic advers una part dels mitjans no són responsables en el seu exercici de l’activitat periodÃstica, caldrà sortir abans a l’atril. Com ahir explicava el President, amb les mesures pressupostà ries empreses aquest any s’han estalviat 5 milions d’euros. La pregunta és, davant 5 milions d’euros estalviats –que són els que realment serveixes per fer escoles-, 9.000 euros no són irrisoris?
Lliçó 3: creure que qui ha pecat no tirarà la pedra.
El cotxe del President de la Generalitat té televisió. Segons alguns mitjans, Pujol ja la hi tenia. CiU es va fer construir un à tic a la seu d’un Departament, el govern balear en temps de Jaume Matas va pagar a prostitutes en un viatge oficial… que s’instal·li una eina de treball en un cotxe oficial –que no és d’ús personal- potser tindrà més beneficis per la població que pagar per sexe i alcohol a Rússia.
I els atacs dels diferents partits, ha estat prou rotund. Tot i que Montserrat Nebrera ha dit la seva acusant a membres del seu partit de ser fariseus al denunciar la censura a Benach quan, segons la diputada, hi ha membres del PPC que usen diners del partit.
Lliçó 4: no posar més llenya al foc de la desafecció.
Pel que hem vist, el ciutadà normal i corrent no pot sentir res més que desafecció. Mentre ell o ella té dificultats per arribar a final de mes, pateix uns transports públics deficients o cues a la sanitat pública, apareixen notÃcies com aquesta que, amb un enfocament prou sensacionalista, no fan res més que omplir les files dels desafectes.
Tot i que la resposta del President va ser més que digna i correcta, molts ciutadans no l’hauran vist aixÃ. De fet, molts ni se n’hauran assebentat.
Caldrà anar amb molta cura a l’hora de fer qualsevol despesa pública: l’accés a més informació i de forma més rà pida està accentuant l’accountability dels servidors públics. Això és, del cert, una molt bona notÃcia per a la salut de la nostra democrà cia. Però per a que aixà ho sigui caldrà que els nostres polÃtics millorin tot el que puguin en la seva comunicació. Però també que aquells que han d’assenyalar els excessos ho facin amb responsabilitat. Perquè suposo que si 9.000 euros poden generar aquesta tensió, l’augment del pressupost de la Casa Reial també hauria de generar el mateix estat, no?
En tot cas, us recomano que llegiu les fonts originals de cada història. Benach ja explicava algunes coses que ahir va fer de forma oficial al seu bloc la setmana passada. Perquè si podem extreure una lliçó sobre totes és l’exemple de transparència del President en aquesta crisi. Suposo que molts de vosaltres no estareu d’acord amb la despesa del cotxe oficial, però no es pot negar que el President ha donat la cara. Cosa que molts representants públics no solen fer, i quan passa, potser que en fem reconeixement. Que de tant en tant, va bé. I més quan és objecte d’una violència verbal sense precedents, falsejant la seva biografia i sense tenir en compte la seva contribució al paÃs en tant que President del Parlament.