Si vis pacem, para bellum
La legislatura que deixem enrere està marcada per la tensió, la crispació i la manca d’acords d’Estat. Què ens fa creure que aquesta legislatura alguna cosa canviarà? Qui pensa que aquesta legislatura per art de màgia farà que la brunete mediàtica de la dreta entri en un estat catatònic, hiverni com un ós formiguer i deixi via lliure a una nova etapa on no es busqui la divisió de les dues espanyes típiques?
La Cope, amb Losantos i César Vidal, han fet la benvinguda que Zapatero mereix segons aquests representants de les tendències pseudoperiodístiques que han assolit el país en els darrers quatre anys. Ja ho va dir Losantos, “son más, pero yo tengo razón”. La dreta seguirà fent soroll, encara que comencin a qüestionar el seu líder.
Al seu torn, Rajoy es va agafar el dia “lliure” i va deixar espai a tot tipus de comentaris i rumors. Avui ha anunciat la seva intenció de presentar-se a la reelecció com a president del PP. Si Pedro J. segueix demanant el seu cap en públic, veurem amb quin estat arriba al congrés de l’estiu. Però està clar que quan planteges les eleccions com un joc de suma zero, augmentar diputats i vots no és el què esperes… aquí és on rau el “problema” popular.
Serà un estiu ben divertit…
