El PP no accepta OPA’s.

El missatge és clar. Qui podria defensar millor l’economia espanyola en temps de crisi? Qui podria acolorir de roig i groc els indicadors i les polítiques econòmiques i no morir en l’intent? Qui posarà tota mena de barreres a qualsevol ingerència dels poders econòmics massons i independentistes catalans?

Ell és l’home: Pizarro. Aquest aragonés que pel seu cognom estava cridat a realitzar gestes èpiques serà el número dos de Rajoy a les llistes per Madrid i presumiblement, ocuparia la cartera d’Economia si el PP guanyés les eleccions. Pizarro va posar totes les seves energies i el seu empeny en evitar que Gas Natural guanyés l’OPA contra Endesa. Ell és l’home, l’amic del president que ja no presideix però que mana. Aquell que va ser designat per Aznar en el càrrec a l’elèctriva. L’home que ha fet un gran servei al PP utilitzant una acció econòmica com a excusa amb finalitats polítiques i partidistes.

Sembla que des de les files populars hagi arribat l’hora de gratificar els serveis prestats. Per a Rajoy ha arribat el moment d’agraïr públicament els esforços per evitar que l’espanyolíssima Endesa acabés en mans catalanes; encara que virtualment anés a parar a mans alemanyes o, com finalment ha passat, italianes. Pizarro anirà de número dos a les llistes de Madrid, acompanyant a Rajoy. O més ben dit, guardant-li les espatlles davant de l’amenaça Ruiz-Gallardón.

Rajoy mata així uns quants ocells d’un tret.

• Es treu de sobre el debat del número dos que l’Alberto va iniciar.

• Descobreix la incògnita de qui serà el seu pes pesat en economia, per asserenar als ja desconfiats inversors. Clar que Pizarro està a anys llum de Solbes…

• Reforça el contingut patrioticoespanyolista del deu missatge.

I el més important, envia un missatge post-electorat. El PP amb Pizarro no es deixarà fer una OPA per part de partits nacionalistes, encara que siguin moderats. Si va frenar l’OPA del gegant del gas català, pararà la de partits que per l’imaginari col·lectiu de l’espanyol mitjà estan sobre-representats i fan xantatge a la política espanyola.

Però aquest missatge no es queda només en els possibles pactes, va més enllà. Pizarro de ministre suposa la presumpció que no hi haura tampoc xantatges en els pressupostos, en les negociacions bilaterals amb els catalans que mai estan contents. Suposa un mur de contenció al desplegament de l’Estatut, la construcció d’un dic davant la marea nacionalista i econòmica dels catalans que han perdut el senderi. És aquell que al Parlament de Catalunya es queixava que s’usés el català i donava la culpa de l’apagada als catalans.